BUf, no se perquè, ahir em va picar per mirar vídeos sobre l'anorèxia al Youtube i em vaig deprimir molt...quina animalada!! Nenes de 12, 13 i 14 anys deixant de menjar perquè es trobaven gordes, perquè s'odiaven...i ara son mortes. Quina pena....jo sóc mare d'un fill i no puc arribar a imaginar el que ha de ser perdre un fill, i més per voler estar "prim".
I em pregunto: les nenes que arriben a això, hi arriben només per influència de la societat que les envolta, o la família també hi té a veure?
És una pena....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada