dissabte, 25 d’abril del 2009

Freds

Així es van quedar, freds, gelats, de pedra. Mai hauríen imaginat que aquest seria el seu final, ja que estaven destinats a la major glòria, la més esperada per a uns soldats fidels al seu emperador fins a la mort. Però no va ser així. El destí els va jugar una mala passada i tot es va acabar. Per sempre. Sota la rugosa capa de pedra, els seus ulls inerts encara hi podíen veure. Veure com els segles passaven per davant seu sense poder fer-hi res. Veure com la terra els engolia, com els apresava.
El seu error va ser no perseguir la bellesa de l'instant.

6 comentaris:

  1. Ei! Un relat molt bo! benvinguda als relats conjunts!

    ResponElimina
  2. m'ha agradat molt el relat!!! colpidor i el final molt interessant! :-)

    ResponElimina
  3. Ostres, realment colpidor, pobres guerrers. Quin destí més funest veure passar el temps sense poder-hi fer res.

    ResponElimina
  4. Ei, gràcies a tots pels comentaris i la benvinguda!! Espero passar-m'ho molt i molt be!!

    ResponElimina
  5. sintètic i genial!
    et tornaré a llegir!

    ResponElimina