I em tanco a casa per no mullar-me. La llum s'apaga, sembla que siguin les set de la tarda enlloc de les 12 del migdia. Això no m'agrada. Així no. M'agrada que plogui quan sóc en una masia i hi ha llar de foc i puc escalfar-me mentre sento la pluja repicar sobre el terrat de teules. M'agrada la pluja quan és fosc i estic a casa amb l'estufa mirant una peli. M'agrada que plogui quan és estiu i no m'importa mullar-me. M'agrada que plogui quan tinc un paraigües molt gran.
Els baixos dels pantalons se m'han mullat i l'aigüa s'ha extès pantaló amunt. M'emprenya!! Després vaig per casa deixant el terra brut fins que no me'ls canvio.
I jo em pregunto: quan vaig perdre la il·lusió de la pluja? Quan se'm va fer emprenyadora?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada